Dades generals

Emplaçament: c. de Sancho de Ávila, 41

Promotor: Mahir Investments by Shrem Group

Programa: 33 habitatges, piscina i 33 trasters

Arquitectes edifici original: G. Giráldez, P. López i J. Subias, 1965; J.M. Simó Serra, 1970; A. Aguilar (enginyer), 1986

Arquitecte rehabilitació: Inés Rodríguez - AIR PROJECTS DESIGN

Col·laboradors/consultors: A&G Capital and Advisors Europe - consultoría; Bernuz-Fernandez Arquitectes SL, estructura

Contractista: GREICO Construcción y Rehabilitación

Superfícies:  
Superfície construïda: 3.443 m²
Superfície del solar: 1.669 m²

PEM: 3.419.069 €

Projecte:
Any de projecte: 2018 
Any d’inici d’obres: 2019

"La intervenció actual té com a objectiu reutilitzar l’edifici industrial existent i destinar-lo a habitatge sense desvirtuar les característiques que fomenten el seu interès arquitectònic."

Descripció del projecte

Es tracta d’un projecte de reforma d’una antiga fàbrica d’orfebreria i coberteria del barri del Poblenou per ubicar-hi un programa de 33 habitatges amb traster. El projecte se situa en una parcel·la on se superposen diferents trames urbanístiques: una illa de la retícula de Cerdà travessada obliquament pel passatge de Ratés (via perpendicular al c. de Pere IV, construït amb anterioritat a l’Eixample), i sobre un edifici industrial que forma part del Patrimoni Industrial del Poblenou i que s’inclou en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, sobretot, per l’estil brutalista, característic dels anys setanta

L’edifici original (1963) era un volum de planta baixa i una planta pis (altell perimetral que deixava un atri central a doble alçada). El formava una estructura de pilars metàl·lics i jàsseres metàl·liques recobertes de formigó (tres pòrtics transversals amb una llum central d’11,90 m i llums laterals de 7,75 m, i onze cruixies longitudinals de 4,60 m de llum). L’estructura era visible des de la façana, on dominaven les línies horitzontals, delimitades per franges de fusteries de ferro combinades amb plafons prefabricats de formigó suspesos de textura rugosa.

La fàbrica original es distribuïa de la manera següent: la planta baixa, diàfana amb un espai central a doble alçada, es destinava al taller, amb la maquinària més pesant i voluminosa; la planta primera (o altell) la formaven uns passadissos laterals, envoltant el pati central, que contenien els despatxos, diversos tallers, els vestidors i el menjador. De tot el conjunt destacava un vestíbul totalment vidriat, que mantenia una visió tamisada amb el carrer a través d’una escala metàl·lica amb graons de fusta (solució formal pròpia de l’estil racionalista). 

L’any 1970, es va fer una primera ampliació de la fàbrica amb l’addició d’una nova planta per a acabats de producte, embalatge i zona de venda. La remunta, tot i que no va mantenir l’estructura d’atri central, es va fer seguint el mateix sistema constructiu i estructural i el mateix llenguatge arquitectònic que l’edifici original.

L’any 1986, es va fer una segona ampliació de l’edifici, per a ús de magatzem. Aquesta ampliació va aixecar dos pisos nous fent servir un sistema estructural diferent i amb un acabat de façana de xapa metàl·lica grecada que no dialogava amb l’edifici existent.

Tot i que no estan reflectides a l’arxiu municipal, es té constància d’altres alteracions i ampliacions (no datades) de caràcter més petit, com ara una adhesió d’un volum a la façana interior i l’ampliació del volum original de la foneria (amb la consegüent desaparició d’un finestral que il·luminava l’atri).

La intervenció actual (en construcció) té com a objectiu reutilitzar l’edifici industrial existent i destinar-lo a habitatge sense desvirtuar les característiques que fomenten el seu interès arquitectònic. Per aconseguir-ho, s’han enderrocat dos volums auxiliars adjacents al cos principal (fet que separa l’edifici de les construccions veïnes i en ressalta el caràcter patrimonial) i la remunta de la segona ampliació (fet que recupera l’horitzontalitat de l’edifici original). A més, la nova proposta recupera el pati interior, restaura la façana original del projecte i conserva el vestíbul i l’escala d’accés a l’edifici (creant un nou nucli central de comunicació al pati interior).

Els nous habitatges es disposen seguint les traces de l’estructura original, de manera que les jàsseres de formigó i els pilars metàl·lics es veuen des de l’interior. Tots els habitatges tenen doble façana i estan formats per una única capsa de fusta de roure natural, que conté la cambra higiènica i la cuina i deixa la resta de l’espai diàfan, cosa que permet flexibilitat en la distribució.