Dades generals

Programa: edifici d’oficines amb locals comercials

Arquitectes: Batlle i Roig Arquitectura

Cap de projecte: Meritxell Moyà

Col·laboradors/consultors: Cristòfol Tauler, arquitecte; Irene Ayala, arquitecta; Static Enginyeria, enginyeria estructures; PGI Engineering, enginyeria instal·lacions; ENAR Envolventes Arquitectónicas, consultor de façanes; Antonio Navarro Wijkmark, fotografia

Contractista: OHL Construcción

Superfície:
Superfície construïda:  11.585 m²
Superfície del solar: 1.882,77 m²

Projecte:
Any de projecte: 2018
Any d’inici d’obres: 2019

Dades generals TÀNGER, 34

Emplaçament: c. de Tànger, 34

Client/Promotor: Tànger Arroba S.L.

Programa: oficines i aparcament

Arquitectes: Batlle i Roig Arquitectura

Cap de projecte: Meritxell Moyà + Lourdes Romeo

Col·laboradors/consultors: Irene Ayala, arquitecta; Salvatore Dentamaro, arquitecte; Ivan Sànchez, arquitectura i paisatge; Yago Cavaller, enginyer agrícola; Static Enginyeria, enginyeria estructures; PGI Engineering, enginyeria instal·lacions; Ferrés Arquitectos y Consultores, consultor de façanes

Contractista: Dragados 

Superfície:
Superfície construïda: 6.034,00 m² 
Superfície del solar: 1.224,89 m² 

Projecte: 
Any de projecte: 2018 
Any d’inici d’obres: 2020

Descripció del projecte

Aquests dos edificis d’oficines se situen a la mateixa illa de l’edifici Hexàgon Glòries (illa del passatge de Ratés), un àmbit de renovació de les àrees industrials del Poblenou, al districte tecnològic del 22@. El passatge de Ratés uneix els carrers de Tànger i de Sancho de Ávila, i és un dels vials antics, perpendiculars al carrer de Pere IV, que es va mantenir malgrat l’ordenació ortogonal de l’Eixample. El planejament actual, redactat per Batlle i Roig Arquitectura l’any 2007, transforma el passatge en una via cívica reforçada per una zona d’espai públic a l’interior d’illa. El conjunt dels dos edificis resol un dels xamfrans i una de les façanes d’aquesta illa de l’Eixample, així com la comunicació amb l’antic passatge.

L’edifici Tànger-Àlaba s’integra en el context urbà mitjançant una solució singular de la cantonada que genera un atri exterior de quatre plantes d’alçada. Aquest atri emmarca l’accés a l’edifici, crea una plaça que s’incorporarà al futur carrer pacificat de Tànger i, gràcies a la protecció solar que ofereix, es convertirà en un refugi climàtic per a l’entorn.

Es tracta d’un edifici de planta baixa i sis plantes pis d’alçada (destinades a oficina i amb possibilitat de comerç en planta baixa), dues plantes soterrani i una planta tècnica intermèdia. Les plantes 1 fins a la 4 tenen forma de L i són plantes diàfanes, amb un nucli de comunicacions i serveis adossat a una de les façanes interiors (nucli amb llum natural i acabats de qualitat que es pensa com a espai habitable, més enllà de ser una escala d’evacuació tancada que únicament compleix els requeriments normatius). Les plantes 5 i 6 segueixen el mateix esquema de distribució, però tenen forma rectangular, fet que genera un canvi de secció que s’aprofita per crear diferents espais de trobada. La façana de l’edifici és una doble pell amb un tancament exterior de gelosia (lames metàl·liques romboïdals amb acabat lacat i aspecte similar a la ceràmica) i una pell interior que combina un aplacat ceràmic de forjats i pilars amb grans superfícies vidriades a la resta d’espais. Aquesta doble pell té en compte l’orientació de l’edifici, diferenciant la separació de les lames d’alumini de les façanes de més i menys incidència solar.

L’edifici Tànger, 34 articula l’entorn ocupant tot l’ample de la parcel·la en planta baixa i ocupant-ne parcialment la profunditat. Aquesta solució aporta un pati obert a la part posterior que connecta amb l’espai públic del passatge de Ratés. El pati conté una escala exterior fins a la planta primera, de manera que es generen diferents circulacions a l’edifici. Les plantes d’oficines tenen una estètica industrial: es pensen amb una alçada superior de la que és habitual per a aquest ús, i es concreten amb materials com el formigó vist i l’alumini anoditzat.

Ambdós edificis incorporen un disseny biofílic i espais de relació i de trobada per als usuaris més enllà de l’ús d’oficines. L’edifici Tànger-Àlaba aprofita el canvi de secció a la planta 5 per crear una terrassa de 800 m² amb vegetació, un porxo de 400 m² amb vistes sobre Barcelona i diferents espais de trobada per a possibles esdeveniments. A més, totes les plantes d’oficines tenen terrasses als extrems. L’edifici Tànger, 34 disposa de diferents espais comuns de relació entre els usuaris, com ara un amfiteatre a la planta baixa (un espai singular que connecta amb la planta soterrani i on es poden dur a terme actes divulgatius, projeccions i classes magistrals) i una gran terrassa a la planta primera. Els testers d’aquest edifici tenen terrasses a cada planta, amb un important component vegetal, de manera que es genera un filtre entre l’interior i l’exterior i es millora la qualitat de l’ambient.