HORT A LA BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Arquitectes: Francisco de Paula del Villar, 1882; Antoni Gaudí i Cornet, 1883; Domènec Sugranyes, 1926; Francesc de Paula Quintana, 1939; Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, 1966; Francesc Cardoner i Blanch, 1983; Jordi Bonet i Armengol, 1985; Jordi Faulí, 2012

Dades generals

Emplaçament: c. de Mallorca, 401

Client/Promotor: basílica de la Sagrada Família

Programa: religiós

Arquitectes: Jordi Faulí, arquitecte coordinador de les obres del temple (segons les directrius d’Antoni Gaudí) 

Cap de projecte:
 Xisco Llabrés, arquitecte del Departament de Projecte Sagrada Família

Col·laboradors/consultors: Coautors: L’Obrador - Arquitectura i Paisatge (Pepa Moran, Anna Garcia); Babilon, jardineria; AIA Arquitectura i Instal·lacions, instal·lacions

Contractista: Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família

Superfície:
Superfície construïda:  115 m²

Projecte:
Any inici obres (hort): 2014
Any acabament (hort): 2017

Descripció del projecte

Darrere el frontó de la façana de la Passió de la Sagrada Família, a 25 metres d’alçada, s’amaga un hort que simbolitza l’escenari on hi havia la sepultura de Jesús. Segons els evangelis, el seu cos mort es va treure de la creu i es va dipositar en un sepulcre excavat a la roca ben a prop del lloc on havia estat crucificat.

Per entendre l’espai, cal tenir en compte que, d’una banda, les escriptures sagrades descriuen l’hort com un espai privat i tancat, on hi podia haver arbres de profit (oliveres o algun fruiter) i on podia créixer alguna planta agradable de manera salvatge. D’altra banda, excavacions arqueològiques que es van dur a terme durant la segona meitat del segle XX a la zona on havia estat enterrat el cos de Jesús van descobrir una pedrera (d’on s’extreia la pedra que es va fer servir per construir la ciutat de Jerusalem, del segle VIII aC fins al segle I aC). Se sap que, quan es va abandonar l’ús extractiu de la pedrera, es van aprofitar els talls a la roca existents i la manera de treballar-la per completar sepulcres d’ús familiar.

En aquest racó de la Sagrada Família, la vegetació colonitza un escenari amb aspecte de pedrera abandonada i la vida s’imposa a allò que és erm. Es tracta d’un espai simbòlic des d’on es té una vista posterior de l’escena del sepulcre buit i de la creu triomfal (que corona el porxo de la Passió) i, des de sota, de la rosassa el·líptica de la resurrecció. El racó crea una atmosfera d’introspecció i reflexió, un lloc entre la roca dura i la vegetació silvestre aïllat de l’entorn.

Tècnicament, per tal de minimitzar el risc d’humitats i adaptar-se als requeriments d’aigua, s’ha escollit una vegetació mediterrània pròpia de les zones d’obaga (requereix poca quantitat d’aigua). D’altra banda, s’ha dissenyat una instal·lació de recollida d’aigua de pluja que l’emmagatzema en uns dipòsits propers, la purifica i la reutilitza amb un sistema de reg gota a gota, segons l’estació de l’any. Per no malmetre la vegetació, s’han col·locat unes passeres metàl·liques elevades 20 centímetres que eviten que es trepitgin les plantes.

Fotografies 1, 2, 3, 4, © Fundació Junta Constructora del Temple de la Sagrada Familia

Copyright © 48h Open House Barcelona | Tots els drets reservats.