Dades generals

Emplaçament: c. del Concili de Trento, 167

Promotor: BIMSA – Barcelona d’Infraestructures Municipals

Programa: biblioteca pública i arxiu històric

Arquitectes: Suma Arquitectura (Elena Orte i Guillermo Sevillano)

Col·laboradors/consultors: Marta Romero, arquitecta - Jesús López, arquitecte - Diego Molina, arquitecte - Luis Sierra, arquitecte - Javier Janda, arquitecte
Equip intern: Rita Álvarez, Miguel Rivera, Miguel Ángel Maure, María del Carmen Abellán, Irene Almazán, Lucía Rubiera, Pablo Corroto, Fran Orellana, Pablo Fernández, Diego Melero 
Marta Romero, representacions digitals - Miguel Nevado, enginyeria estructura de fusta - Úrculo Ingenieros, instal·lacions

Contractista: Vías y Construcciones S.A. y CRC Obras y Servicios

Superfície:
Superfície construïda: 3.946,00 m²
Superfície del solar: 1.900,00 m²

PEM: 9.300.000,00 €

Projecte:
Any de projecte: 2015
Any d’inici d’obres: 2019

"...una biblioteca, avui dia, ha de ser una institució dinàmica, física, tàctil i atmosfèrica: una col·lecció d’ambients on el que li dona sentit no té cabuda en un correu electrònic."

Descripció del projecte

Antecedents:
L’edifici de la biblioteca és el resultat d’un estudi sobre com han de ser les biblioteques del segle XXI per donar sentit a la seva forma de transmissió de coneixement davant de la puixança de les TIC. D’una banda, aquest estudi resol que les biblioteques actuals han de ser espais capaços de transmetre, mitjançant l’arquitectura, tot allò que no poden fer els mitjans digitals (transmetre allò tàctil, corpori i atmosfèric que promou converses i diferents tipus d’interaccions —aromes, textures, atmosferes acústiques...—). D’altra banda, l’estudi planteja que, actualment, les biblioteques són indrets on es crea teixit social i on es construeix ciutat, i, per tant, els nous edificis han de propiciar aquestes trobades i aglutinar diferents programes (igual que passa en una ciutat).  

En definitiva, l’estudi conclou que una biblioteca, avui dia, ha de ser una institució dinàmica, física, tàctil i atmosfèrica: una col·lecció d’ambients on el que li dona sentit no té cabuda en un correu electrònic.

Projecte:
Partint d’aquest estudi, l’edifici de la Biblioteca Gabriel García Márquez apareix com un sòlid escultòric situat en un xamfrà de l’Eixample barceloní, al qual s’accedeix a través d’una plaça elevada recollida per l’arbrat del carrer i per un gran voladís de l’edifici. Aquesta escultura agafa la forma d’una pila de llibres oberts formada per una estructura densa de pantalles de fusta que s’orienten en direccions diferents (responent a requisits estructurals, condicions d’il·luminació interior, el caràcter de l’espai interior que cobreixen i les connexions urbanes que es volen aconseguir). L’estructura de fusta aporta calidesa, textura, olor... i la seva disposició proporciona una gran varietat d’espais. 

Es tracta d’un edifici amb un programa de biblioteca pública i arxiu històric organitzat en planta soterrani, planta baixa i tres pisos. A la planta soterrani se situa l’arxiu (abocat a un jardí posterior i amb un accés directe independent de la resta de l’edifici a través d’una rampa lateral), una sala polivalent, un cibernàrium i una zona de lleure associada a la biblioteca. A les quatre plantes superiors se situa el programa de biblioteca, amb espais infantils, fòrum i boutique de lectura, biblioteca general, laboratoris, espais de concentració, administració... Tots els pisos s’articulen al voltant d’un pati interior que connecta físicament (a través d’una escala) i visual els diferents usos del programa i aporta llum natural a la part central de l’edifici.

Tècnicament, l’entramat de pantalles tridimensionals de fusta se sustenta per tres nuclis estructurals, situats als extrems del pati central. En aquests nuclis se situen els serveis de l’edifici (escales, ascensors, banys...). El sostre de fusta queda a la vista dels usuaris gràcies a un terra tècnic que l’allibera del pas de les instal·lacions, dona versatilitat als espais interiors i permet aprofitar les qualitats atmosfèriques d’aquest material. L’objectiu és que la biblioteca es converteixi en la llar de tothom, de manera que qualsevol usuari pugui trobar-hi un racó especial.