Entre els anys 1901 i 1914, es va projectar un pla per transformar el Tibidabo en una zona de ciutat-jardí que s’havia de connectar (a través d’un funicular) amb l’edifici del Sanatori Antituberculós. Tot i que la proposta no es va acabar, es van construir algunes residències i l’edifici del Sanatori Antituberculós. El conjunt d’edificis del sanatori no va arribar a fer-se servir mai i durant la Guerra Civil va ser destruït. Actualment, tan sols queda dempeus l’edifici dels safarejos de l’antic complex.
Es tracta d’un edifici de dos nivells amb un cos central de planta circular envoltat de vuit absidioles semicirculars, tots amb coberta cònica revestida de trencadís, i hi destaquen les finestres corregudes, que trenquen el parament massís de les façanes ceràmiques. Ignasi de Solà-Morales va definir l’edifici com una preciosa mostra de simplicitat, complexitat espacial i elegància constructiva.