info1

"Les façanes recorden l’estil arquitectònic dels casinos francesos de l’època..."

El primer espai ocult és un edifici aïllat, de forma rectangular (50 metres de longitud i 20 metres d’amplada) i flanquejat per quatre grans torres situades als vèrtexs que escorten una construcció de dos pisos d’alçada. Les façanes recorden l’estil arquitectònic dels casinos francesos de l’època: façanes molt decorades amb estil eclèctic (sobretot la façana principal); presència d’obertures d’arc de mig punt emmarcades per pilastres de capitell senzill i amb tendals en planta primera; alineació vertical de les obertures; una important cornisa amb tres escultures (que representen la ciutat, la navegació i el comerç), i una coberta bombada molt adornada. Malauradament, aquestes dues darreres característiques van ser enderrocades durant els bombardejos de la Guerra Civil.

"L’ús original de l’edifici era el d’estació marítima."

"A la planta primera, s’hi va situar el conegut restaurant Mundial Palace..."

L’ús original de l’edifici era el d’estació marítima. A la planta baixa, destinada als tràmits burocràtics, hi havia els serveis de correus i les dependències de la duana per a la recepció i el reconeixement d’equipatges. En aquesta planta hi havia una gran sala amb mostradors per revisar paquets, vestíbuls laterals per a l’entrada i la sortida de passatgers, despatxos per a les companyies navilieres, locals de registre i per als carrabiners, oficines, magatzem, estafeta de correus, telègrafs, quiosc de premsa i serveis públics.

A la planta primera, s’hi va situar el conegut restaurant Mundial Palace, que, amb 40 metres de longitud, 10 metres d’amplada, 11,50 metres d’alçada (fins al punt més alt d’una coberta vidriada) i una capacitat per a 500 comensals, va ser un dels establiments més freqüentats per la burgesia i els intel·lectuals de la ciutat. El diari La Vanguardia, amb motiu de la seva inauguració, escrivia la crònica següent: “A eso de las ocho fueron llegando los invitados, que, recibidos en el elegante vestíbulo y ascendiendo por las anchurosas y alfombradas escaleras, penetraron en las galerías del primer piso y de ahí en el magnífico salón. En dimensiones no tiene actualmente ninguno que le aventaje en Barcelona, siendo también de mucho efecto el decorado”. La Vanguardia, 2 de febrer del 1908.

A la part posterior de la planta primera hi havia les dependències de suport al restaurant (cuina, rebost, celler…), i a la planta segona hi havia les habitacions del llogater del local i altre personal del restaurant.

L’any 1918, es van remodelar les instal·lacions i l’edifici va deixar de ser estació marítima per destinar-lo a oficines de la Junta del Port de Barcelona. L’any 1940, a causa de les destrosses provocades pels bombardejos a la ciutat durant la Guerra Civil, s’hi va fer una restauració important que va aixecar una remunta i es va desfigurar l’aspecte original de l’edifici: la remunta va desvirtuar l’efecte de les torres angulars situant la nova cornisa pràcticament al mateix nivell de l’arrencada de coberta de les torres, i va destrossar la cresteria de la coberta i la seva forma bombada.

Efectivament, ens referim a l’edifici conegut amb el nom d’Embarcadero de Viajeros de Barcelona, situat al Portal de la Pau, una obra de l’enginyer de Camins, Canals i Ports Julio Valdés Humaran (subdirector del Port de Barcelona en aquell moment), inaugurat l’any 1908. A la vora dels tinglados del port de la ciutat, l’edifici era el punt d’arribada i d’acollida dels passatgers que hi entraven per via marítima i on es feien els tràmits burocràtics corresponents.

L’edifici estar catalogat com a bé cultural d’interès local i, des que les dependències administratives del Port es van traslladar al World Trade Center, l’any 2010, està en desús. L’any 2015, es va proposar un projecte de rehabilitació integral de l’edifici perquè acollís un centre de divulgació del Port de Barcelona, però, a dia d’avui, l’antic edifici de la Junta d’Obres del Port continua estant ocult per a la ciutadania.