info3

Si amb el passatemps encara no heu endevinat l’espai ocult, esperem que les pistes us hauran guiat fins a la muntanya de Montjuïc, allà on se situa. Tal com explica Lluís Permanyer al documental Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona, aquesta muntanya és, al mateix temps, la muntanya odiada i necessitada dels barcelonins. D’una banda, des del segle XVII, el castell va amenaçar, detenir i torturar molts ciutadans; a principis del segle XX, en una Barcelona coneguda popularment com a Barracópolis, la muntanya va allotjar molta població marginal; i, més endavant, es va convertir en un gran abocador. D’altra banda, Montjuïc és l’origen geològic de la ciutat, va ser habitada des de l’etapa del paleolític i és l’indret on es van situar els primers assentaments ibers; també és la pedrera principal d’on es va extreure pedra per construir la muralla romana i els palaus medievals (entre altres construccions); el punt on els romans van construir el primer port de la ciutat, i l’espai d’oci de tots els barcelonins.

"Montjuïc acumula projectes urbanístics fallits que l’han volgut acostar a la ciutat..."

La ciutat ha mantingut sempre aquesta relació dual amb la muntanya i personatges de diferents èpoques n’han deixat constància: l’arquitecte Le Corbusier, en una visita que va fer a Barcelona, va ressaltar el fet que les millors vistes de la ciutat les tenien els morts (referint-se al cementiri de Montjuïc); i l’escriptor Josep Pla va mostrar la seva estranyesa quan va veure que la burgesia barcelonina preferia viure a Collserola en lloc de fer-ho arran de mar. El fet, però, és que des del 1914, quan la muntanya va ser declarada d’utilitat pública, Montjuïc acumula projectes urbanístics fallits que l’han volgut acostar a la ciutat: Primo de Rivera hi va voler aixecar un barri de xalets adossats; l’any 1929, es va fer una proposta d’enderrocar els palaus existents per urbanitzar la muntanya, i el GATCPAC va presentar un projecte d’ascensor per connectar l’estació del Morrot amb el castell; el 1960, es va redactar un pla especial per treure el cementiri i fer-hi un barri residencial que prolongués la ciutat per la façana marítima, i, el 2007, es va proposar un pla per construir-hi 10.000 habitatges.

"Barcelona durant molts anys ha donat l’esquena a Montjuïc...
...i el nostre espai ocult també..."

Barcelona durant molts anys ha donat l’esquena a Montjuïc (tot i necessitar la muntanya com l’aire que respira) i el nostre espai ocult també: està situat al vessant sud de la muntanya, a la zona del Morrot, s’hi recolza i mira al mar. Es tracta d’una construcció de planta rectangular, de dos pisos d’alçada i quatre façanes estucades on ressalten elements singulars amb maçoneria. Al centre, sobre pilars esvelts i una cúpula que el protegeix, s’hi eleva un aparell lluminós que fa de guia per als mariners. L’any 1917, després d’anys de proves lumíniques, es va aprovar un projecte per construir un far a la zona del Morrot, a una alçada de 108 metres sobre el nivell del mar (per aconseguir un abast geomètric superior al que aportava el far del Llobregat, situat a nivell del mar) i un abast de 26 milles. El far es va encendre per primera vegada el 31 d’agost del 1925 i no es va automatitzar fins l’any 2000, any en què el faroner va abandonar la residència que hi tenia.

El far de Montjuïc no s’ha mantingut aliè a les propostes per transformar la muntanya: des de l’any 2000, s’hi ha volgut fer un Museu i la seu d’Activitats Socials de l’Autoritat Portuària (reforma que es va dur a terme l’any 2002 per part de l’arquitecte Josep Maria Botey i que va restaurar façanes, estructura i part de les instal·lacions), i l’any 2007 es va parlar de reconvertir-lo en un Centre de Documentació i Observació de l’Entorn Natural (ja que aquesta zona de Montjuïc conté una reserva natural i de biodiversitat de Barcelona).

Actualment, el far és un espai tancat en un indret de difícil accés que manté el caràcter literari que envolta els fars: a la vora d’un penya-segat, aguantant les envestides de la mar, el far és tot un símbol ocult de solitud i romanticisme.