info5

"Guia per als navegants, aquesta construcció va ser tota una novetat a l’època, perquè va ser una de les primeres del Mediterrani."

El vaivé de les onades ja marcava el ritme de Barcelona des dels temps dels romans. La situació de la ciutat –un pla entre dos rius davant del mar– li va donar la capitalitat, i des de llavors el comerç amb el Mediterrani va esculpir el seu litoral durant segles. Testimoni del creixement de la ciutat, l’any 1438 començaven les obres del port. Finalment, al segle xviii s’hi va construir el que va ser un dels símbols més emblemàtics d’una Barcelona encara abocada al mar. Sobre un pedestal, la nostra protagonista s’alça anacrònica, vertebrada per una escala de cargol.

Guia per als navegants, aquesta construcció va ser tota una novetat a l’època, perquè va ser una de les primeres del Mediterrani. Després de la caiguda de Barcelona el 1714, el desenvolupament del port va passar a ser prioritari per a la nova Corona. Enginyers militars vinguts de França van estar al càrrec d’ampliar el port, amb els fars, els dics i les prolongacions corresponents. El tràfec es va anar intensificant fins que la Revolució Industrial va canviar totalment el comerç marítim, el tipus de naus i l’economia de la ciutat.

"A poc a poc, el nostre edifici va anar perdent utilitat, i es va apagar definitivament l’any 1907."

El 1879, es van enderrocar les muralles del mar, i a inicis de segle xx, en poc més d'una dècada, es van dur a terme les obres dels molls Barcelona, Espanya, Pescadors, Balears i Catalunya. A poc a poc, el nostre edifici va anar perdent utilitat, i es va apagar definitivament l’any 1907. No obstant això, va reobrir l'any 1911, transformat en rellotge.

Encara no poseu nom a la nostra protagonista? Doncs, una pista més. Al segle xviii, l’Acadèmia Francesa de les Ciències va acotar la longitud exacta del metre fent servir el meridià que anava de Dunquerque fins a Barcelona. El nostre edifici va ser l’últim punt de la triangulació, i avui encara s’hi conserva una inscripció commemorativa d’aquest fet. Sabeu on podem trobar les altres dues? a la plaça de la torre del castell de Montjuïc i a la plaça de les Glòries Catalanes.

"...és el punt des del qual es van traçar les avingudes del Paral·lel i Meridiana."

Com veieu, la nostra protagonista fa segles que està lligada a la identitat de Barcelona de les maneres més sorprenents. A més, és el punt des del qual es van traçar les avingudes del Paral·lel i Meridiana. Quan Ildefons Cerdà va rebre l’encàrrec de dissenyar l’Eixample, va fer servir la torre com un dels punts de referència de l’entramat. La idea era situar una de les entrades de la ciutat al meridià de París, fent un homenatge a la funció de Barcelona en la mesura del metre. Però tot meridià té un paral·lel, i Cerdà va projectar una segona avinguda que seguiria el paral·lel 41º 22’ 34’’, que s’interseca amb el meridià de París a la Torre del Rellotge. Exacte! Aquest és el nostre edifici. També es coneix com a far de la Barceloneta, ha guardat la costa des del 1772 i és el punt de trobada de les dues grans avingudes de la ciutat.

Actualment, la Torre del Rellotge s’alça contundent en un moll dels Pescadors molt més tranquil que el dels seus inicis. Al seu costat, contrasta la Confraria de Pescadors (Premi FAD 1973), construïda el 1945 pels pescadors del port a través de recaptació popular. En conjunt, els dos edificis creen un paisatge ben singular. Aïllats entre vaixells i xarxes, allunyats de l’enrenou del port comercial, ens transporten a una relació atemporal amb la mar.