Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el nom). Tenen una composició en quatre parts: una base de parament de carreus de pedra; un fust de maó vist; una llotja formada per columnes de pedra artificial, i una coberta a quatre vessants. Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició.

Originalment, les torres estaven obertes al públic, que hi podia pujar per unes escales internes per dirigir-se a unes galeries amb vistes. A més, durant l’exposició del 1929, la torre oest va centralitzar els controls per dirigir el joc de llum i aigua de les fonts de Montjuïc i, a la torre est, s'hi va ubicar la sirena d’incendis. Posteriorment, durant la Guerra Civil Espanyola, en aquesta torre s’hi van instal·lar les sirenes per avisar de bombardejos. Actualment, les dues torres estan tancades al públic, ja que no compleixen les normatives d’accessibilitat actuals (molt diferents a les de l’època).