PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Arquitectes: Lluís Domènech i Montaner, 1905-1908; Òscar Tusquets i Carles Díaz (reforma i ampliació), 1981-1990

Carrer Palau de la Música, 4-6

Edifici modernista construït com a seu de l’Orfeó Català amb la voluntat que recollís el sentiment catalanista de la burgesia de finals del segle XIX. L’arquitecte, amb cinquanta-quatre anys, en la plenitud de la seva carrera professional, diputat a les Corts i catalanista declarat, era la persona més adequada per a tirar-lo endavant.

Tot i que l’emplaçament no permet lluir l’arquitectura (l’edifici es troba en un antic solar del convent dels Mínims amb falta de perspectiva per poder-lo contemplar), es projecta un conjunt on arquitectura i arts aplicades formen un tot. Arquitectònicament, entre altres característiques, el projecte cerca la transparència i la continuïtat entre els espais interiors i exterior en les zones d’accés: qualifica els espais (estàtics, dinàmics, de calma...) i els tracta amb llum natural (llum de carrer als porxos d’entrada, llum natural difosa a l’escala, rajos de llum als replans...). El treball conjunt amb les arts aplicades (detalls de ferro, maó, vidrieres de colors, revestiments ceràmics, policromia, ebenisteria...) demostra el domini del detall de l’arquitecte, que pensa un edifici on l’ornament va d’allò més realista (en planta baixa) fins a un caràcter més abstracte (a l’últim pis). A més, els plànols demostren que anava modificant el projecte i perfeccionant-ne els detalls a mesura que s’anava construint. Per tot plegat, l’any 1908, el Palau va ser declarat millor edifici de l’any per l’Ajuntament de Barcelona.

Cal remarcar que la importància històrica de l’edifici rau en el fet que és representatiu de l’essència del modernisme, però també és una baula clau per al naixement de l’arquitectura racionalista.

La intervenció d’Oscar Tusquets i Carles Díaz (1981-1990) soluciona la falta de perspectiva que tenia l’edifici. En una primera fase, es va actuar sobre el solar de l’antiga església, la qual va ser incendiada durant la Guerra Civil Espanyola i reconstruïda amb una construcció de poc valor arquitectònic. En aquest lloc, es construeix un volum de serveis, s’obre una petita plaça i es crea un nou accés al Palau. En una segona fase, es va traslladar l’església a un nou solar, es va ampliar el carrer i aportar una nova perspectiva de l’edifici. Domènech i Montaner havia construït una façana interior sobre un pati amb la mateixa riquesa de materials i ornament que les façanes del carrer i, gràcies a la intervenció, aquesta façana es va fer visible.

Fotografies 1, 3, © Matteo Vecchi -   2, 4, © Daniel Loewe

Copyright © 48h Open House Barcelona | Tots els drets reservats.