La serra de Collserola va integrar-se en la planificació metropolitana de Barcelona amb el planejament de l’any 1976, però la relació dels barcelonins amb la muntanya sempre ha existit. El pantà de Vallvidrera, per exemple, era una zona de contacte amb la natura dels habitants de Sarrià, i tant era així que es va aprofitar el traçat de la mina Grott (que alimentava el pantà) per fer-hi un carrilet que el connectava amb el barri. Un camí flanquejat per plataners condueix la gent fins a la Casa del Guarda, un edifici d’estil neogòtic que, implementat amb enginy sobre una topografia accidentada, s’integra a la perfecció en el paisatge romàntic de l’indret. Actualment, és un espai d’interpretació de l’àmbit del pantà.

El pantà està format per una presa situada a la capçalera de la riera de Vallvidrera (la més important de la serra de Collserola, que recull l’aigua d’un territori aproximat de 135 ha). Aquesta presa està construïda amb obra de fàbrica i es considera una obra mestra de l’enginyeria hidràulica del segle XIX. Té unes dimensions de 50 m de base, 15 m d’alçada i 3 m d’amplada, i pot embassar 18.000 m³ en una làmina de 7.780 m². A la base del dic, allà on desemboca l’antiga mina Grott, hi ha una galeria d’inspecció.

A partir dels anys seixanta, la zona es va abandonar, i no es va reformar fins al 2005. Enguany, l’Ajuntament de Barcelona, que treballa per feminitzar el nomenclàtor de la ciutat, ha dedicat la passera que travessa la capçalera de l’embassament a l’arquitecta i paisatgista Rosa Barba. A l’associació 48h Open House Barcelona, col·laborem a donar visibilitat a les dones arquitectes, en aquest cas, a la persona considerada la impulsora del paisatgisme com a disciplina i promotora de la Biennal Europea del Paisatge i per aquest motiu tornem a oferir les visites a aquest indret.