Les ciutats son una suma de transformacions que permeten llegir les diferents capes de la seva història i, gràcies a l’arquitectura, que conserva i fa visible el pas del temps, podem entendre aquestes transformacions com un temps contínuum i no com a esdeveniments aïllats de la història.
En el cas de Barcelona, hi ha hagut diferents transformacions que l’han anat configurant. L’enderroc de les muralles medievals i el Pla Cerdà va comportar algunes de les transformacions més importants de la ciutat com la substitució de l’eix longitudinal Ferran-Princesa per l’eix de la Gran Via de les Corts Catalanes (amb el conseqüent canvi d’escala de la ciutat); o canvis en la manera de relacionar-se amb el mar, amb intervencions com el Pla de Palau i la nova façana marítima. També son conegudes les transformacions provocades per l’organització de grans esdeveniments: l’Exposició Universal del 1888 a la zona de la Ciutadella i l’Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc (dues antigues zones militars que no s’havien relacionat amb els barris contigus i van donar a les intervencions l’escala de ciutat); la celebració dels Jocs Olímpics el 1992 (un seguit d’intervencions escampades per la ciutat); i el Fòrum de les Cultures el 2004 (per a la recuperació i millora de la zona de la desembocadura del riu Besòs).
La zona que actualment es coneix com el Parc de la Ciutadella és part de l’antic barri de la Ribera on Felip V va ordenar enderrocar 1.262 cases i els convents de Santa Clara i Sant Agustí per construir-hi una ciutadella militar (1716 -1859) i controlar la ciutat (juntament amb el castell de Montjuïc). L’any 1869 els militars van cedir els terrenys a l’Ajuntament amb la condició de fer-hi un parc (no previst en el Pla Cerdà que preveia que la Meridiana arribaria fins al port). Sobre aquests terrenys tant odiats pels barcelonins, es va enderrocar la ciutadella i va començar un període de transformació com a ús públic: primer com a parc (projecte de Josep Fontserè, 1873), després com a recinte per a l’Exposició Universal (direcció d’obres d’Elies Rogent, 1888) i, finalment, consolidant-se com a espai verd públic per a la ciutat.
L’any 1873, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per resoldre l’emplaçament de l’antiga Ciutadella militar i el va guanyar Josep Fontserè amb el lema “Els parcs son a les ciutats el que els pulmons als homes”. D’una banda, el projecte desenvolupava el parc dins un recinte tancat (obert als barris de la Ribera i L’Eixample i tancats a Sant Martí i al mar); d’altra banda, construïa nous habitatges al voltant del mercat del Born (actual Porxos de Fontserè) per donar una nova façana a un barri molt malmès. Però el projecte de parc es va aturar quan es va decidir allotjar l’Exposició Universal en aquest emplaçament estratègic (punt de trobada del port i el ferrocarril). Tot i que es va mantenir l’essència del projecte de Fontserè, hi va haver moltes modificacions per adaptar-lo a la necessitat de construir els pavellons que allotjarien l’exposició (alguns pensat per ser enderrocats i altres que quedarien per a la posteritat). La direcció d’obres de l’Exposició Universal va anar a càrrec de l’arquitecte Elies Rogent qui, entre altres, va obrir el recinte situant la porta d’entrada a l’exposició a l’arc de triomf i, tot i tenir un marcat estil eclèctic, va permetre la construcció dels primers edificis modernistes al recinte (com el Castell dels tres dragons). L’exposició es va celebrar entre el 20 de maig (inauguració oficial) i el 8 de desembre de 1888.
L’any 1917 s’inicia una segona etapa de la urbanització del parc, aquest cop seguint el projecte de Forestier i sota la direcció de Nicolau M. Rubió i Tudurí. En aquesta fase, i fins els anys 60, s’enjardina la plaça d’armes (amb els edificis de l’època de la ciutadella militar que s’havien mantingut) i es dona impuls al parc zoològic (que va multiplicar la seva extensió per cinc). Entre els anys 1979 i 2009, es va transformar l’entorn de la Ciutadella: el 1988 es construeix la Vila Olímpica (en el marc de la transformació dels JJOO) i el 2002 es redacta el nou Pla Director del Parc de la Ciutadella encarregat al despatx d’arquitectura Batlle i Roig. L’any 2018, Barcelona Regional redacta un nou Pla Director per recuperar l’esperit científic de l’indret i convertir-lo en un node de coneixement. Aquest pla, anomenat La Ciutadella del Coneixement, preveu l’ampliació del campus de la UPF; un nou edifici del CSIC a l’antic edifici del Parc Mòbil; la construcció de la Biblioteca Central de Barcelona (al costat de l’Estació de França); i la consolidació d’un eix d’equipaments format pel Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons (Museu de Ciències Naturals de Barcelona), l’Hivernacle i l’Umbracle (façana del carrer dels Porxos de Fontserè).
Cada pas de l’evolució de la zona del Parc de la Ciutadella ha deixat la seva empremta a l’etapa següent tot i que s’han seguit estratègies de recuperació (o oblit) de memòria diferents: excavacions que s’han fet a la Ciutadella demostren que encara queden restes de la trama urbana enderrocada el 1714 sota el parc actual; més evidents son els vestigis de la Ciutadella militar a la plaça d’armes (amb edificis com l’antic arsenal, palau del governador o la capella castrense); queda l’essència del parc de Fontserè (un dels primers parcs públics de la ciutat, que es va planejar ben ancorat al barri de la Ribera i mal connectat amb Sant Martí i el mar i així ens ha arribat); i es mantenen edificis de l’Exposició que poc a poc es van adaptant als nous usos.
Durant l’activitat Espais Ocults 2024 es podran visitar els edificis de l’Exposició Universal de 1888 que s’han mantingut i que ens poden explicar el tempus fugit que volem recordar.
