L’edifici de l’Umbracle formava part del projecte de l’ala científica del parc de Fontserè per donar ombra a les diferents espècies vegetals provinents d’altres climes que s’hi van plantar i que necessitaven aquestes condicions per desenvolupar-se. Just al costat de l’umbracle hi ha un altre edifici, l’hivernacle, que complia la funció contrària: oferir llum solar a les espècies botàniques que requereixen major insolació.

La planta de l’umbracle és rectangular amb cinc naus cobertes per cinc voltes. L’estructura és metàl·lica, feta a partir d’unes columnes de fundició que subjecten unes bigues, i té una coberta transpirable de llistons de fusta que protegeixen del sol, però que deixen passar l’aire i la pluja. A les façanes, la fusta comparteix protagonisme amb el maó. Tot i que el projecte va ser iniciat per Josep Fontseré, aquest no va poder finalitzar-lo, quedant inacabat a l’inici 1888.

El director de les obres de l’Exposició Universal, Elies Rogent, davant aquesta situació, va decidir destinar l’edifici a sala de conferències i festes mentre durés l’esdeveniment, encarregant a Jaume Gustà i Bondia els canvis pertinents. En acabar l’exposició, l’edifici va tornar a recuperar la seva funció original amb la intervenció de l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, quedant tal com el veiem avui en dia.