Aquesta masia tradicional catalana representa la supervivència de l’arquitectura vernácula dins el gran projecte modernitzador de Montjuïc.

Durant l’Exposició, va quedar integrada en el paisatge naturalista del jardí i adoptà un paper complementari, com a testimoni viu del món rural.
De tipologia basilical, amb coberta a dues aigües i murs de pedra i maó, presenta una estructura senzilla però funcional.

Actualment, acull activitats vinculades a l’agricultura tradicional i l’educació ambiental.
Els interiors conserven elements originals com bigues de fusta, terres de rajola i espais adaptats a usos agrícoles, que connecten passat i present d’una manera tangible.