Aquest edifici va néixer com a pavelló de les Arts Gràfiques i després es reconvertí en museu, amb una transformació funcional que va respectar molts elements originals. D’estil neoromànic, amb influències historicistes i ornamentació inspirada en l’art medieval, destaca per les seves cúpules, sostres de fusta a dues aigües, finestres triforades i jocs volumètrics.

Espais amagats com escales de servei, dobles alçades i tribunes interiors ofereixen una visió tridimensional de l’edifici. L’exploració d’aquests racons invisibles permet entendre com es va adaptar una arquitectura efímera per a un ús museístic permanent.